• Coneixement del passat i relació amb el present
• Localització i analisi d'informació
• Disseny i desenvolupament de projectes d'investigació històrica i relacionats amb el patrimoni
• Analisi de la societat amb les teories i metodologies adequades a cada cas
• Utilització de tecnologies de la informació aplicades a les ciències socials

• Excavacions i estudis arqueològics
• Arxius i biblioteques
• Mitjans de comunicació
• Administracións públiques
• Àmbit de la docència.

• Gestor/a del patrimoni històric i cultural
• Gestor/a de projectes internacionals
• Documentalista
• Assessor/a cultural
• Docent
• Investigador/a

Si pensem únicament en les sortides tradicionals de l'historiador/a, limitades als centres d'ensenyament o de recerca, no es pot dubtar que el futur immediat de l'ofici és poc encoratjador, ja que no existeix proporció entre el gran nombre de llicenciats que produeixen cada any les nostres universitats i les places disponibles en aquests centres. Hi ha, però, una forta demanda social de coneixement històric, que la mena de treball de recerca que l'ensenyament universitari encoratja habitualment -adreçat essencialment a l'especialista- no aconsegueix satisfer. Una demanda que no es refereix només a la difusió en la seva concepció tradicional, sinó que requereix també un treball seriós i especialitzat en temes del món contemporani , tractats amb la seriositat i rigor de l'especialista, però escrits pensant en la comunicació amb el gran públic.